dijous, 8 d’octubre de 2015

Construint alternatives al Denim Shop Art de Terrassa



En els darrers dies mitjans locals s'han fet ressò de l'èxit comercial de la Fira del Texà Denim celebrat el passat cap de setmana a Terrassa. Afortunadament també s'han sentit veus crítiques cap a aquest esdeveniment. Des de la Revolució Tèxtil ens sumem a la seva denuncia vers el model de consum capitalista que estimula aquesta fira i així mateix, compartim l'anàlisi encertat que titlla la campanya publicitària d'aquesta fira com a sexista.

Des de la Revolució Tèxtil volem, a més a més, posar l'accent en un altre aspecte i interpel·lem directament a l'Ajuntament per preguntar-li si creu que no seria més adient cedir espai públic i destinar recursos a fomentar altres iniciatives tèxtils més sostenibles i més amables amb el nostre entorn.

I és que si es calcula l'impacte mediambiental d'uns pantalons texans estàndards des de la fase inicial -la del cultiu de cotó - fins a la última fase -el texà convertit en residu- les dades són esfereïdores. El Denim és un dels teixits que més consum d’aigua suposa i implica més producció de tòxics. Us animem a revisar els enllaços que hem adjuntat al final d'aquest article per aprofundir en el tema, i us deixem , abans, algunes dades il·lustratives:

  • El cicle de vida d’un denim suposa un consum d'aigua de més de 3.000 litres.

  • S’utilitzen tints altament contaminants i fins i tot tòxics per a la salut. Els treballadors i treballadores que fan servir els productes químics sovint són forçats a fer-ho sense les mesures de seguretat adequades.

  • Els residus generats durant el procés de coloració són llençats, en moltes ocasions sense tractament previ, al mar o als rius, perjudicant amb la seva contaminació a comunitats senceres i a l’ecosistema marí. Sense el tractament de residus adequat, aquests colorants vessats poden romandre a l'ambient durant més de 40 anys.

  • Un exemple és el sandblasting, procés mitjançant el qual s'aconsegueix que els texans tinguin una aparença desgastada. Tot i que la pressió d'ONGs ha aconseguit que alguns governs prohibeixin aquesta pràctica, es segueix utilitzant, sovint de manera il·legal, a països com Turquia, Bangladesh, China, Pakistan, Mèxic i Camboia.

Pensem que des d’una administració compromesa amb l’ecologia i la sostenibilitat no es pot encimbellar una peça de roba que per molts és un exemple paradigmàtic de la industria de la moda més contaminant i esclavitzant. I encara més, no hauria de fomentar-ne un consum massiu com el que hem vist el passat cap de setmana als carrers de la nostra ciutat.

Volem un ajuntament sostenible, ecològic i del costat de la seva gent que visibilitzi i recolzi, amb tots els recursos possibles, les alternatives de consum tèxtil sostenible que ja existeixen a la nostra ciutat.



Puntadas Tóxicas informe de Greenpeace sobre l'ús de substàncies químiques perilloses en la indústria tèxtil
Distressing Denim: At what cost to the environment (en anglès, publicat pel grup activista EcoMalasya des de Malàssia, un dels principals països productors de Denim).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada