En
els darrers dies mitjans locals s'han fet ressò de l'èxit comercial
de la Fira del Texà Denim celebrat el passat cap de setmana a
Terrassa. Afortunadament també s'han sentit veus
crítiques
cap a aquest esdeveniment. Des de la Revolució Tèxtil ens sumem a
la seva denuncia vers el model de consum capitalista que estimula
aquesta fira i així mateix, compartim l'anàlisi encertat que titlla
la campanya publicitària d'aquesta fira com a sexista.
Des de la
Revolució Tèxtil volem, a més a més, posar l'accent en un altre
aspecte i interpel·lem directament a l'Ajuntament per preguntar-li
si creu que no seria més adient cedir espai públic i destinar
recursos a fomentar altres iniciatives tèxtils més sostenibles i
més amables amb el nostre entorn.
I és que si es
calcula l'impacte mediambiental d'uns pantalons texans estàndards
des de la fase inicial -la del cultiu de cotó - fins a la última
fase -el texà convertit en residu- les dades són esfereïdores. El
Denim és un dels teixits que més consum d’aigua suposa i implica
més producció de tòxics. Us animem a revisar els enllaços
que
hem adjuntat al final d'aquest article per
aprofundir en el tema, i us deixem , abans,
algunes
dades il·lustratives:
-
El cicle de vida d’un denim suposa un consum d'aigua de més de 3.000 litres.
-
S’utilitzen tints altament contaminants i fins i tot tòxics per a la salut. Els treballadors i treballadores que fan servir els productes químics sovint són forçats a fer-ho sense les mesures de seguretat adequades.
-
Els residus generats durant el procés de coloració són llençats, en moltes ocasions sense tractament previ, al mar o als rius, perjudicant amb la seva contaminació a comunitats senceres i a l’ecosistema marí. Sense el tractament de residus adequat, aquests colorants vessats poden romandre a l'ambient durant més de 40 anys.
-
Un exemple és el sandblasting, procés mitjançant el qual s'aconsegueix que els texans tinguin una aparença desgastada. Tot i que la pressió d'ONGs ha aconseguit que alguns governs prohibeixin aquesta pràctica, es segueix utilitzant, sovint de manera il·legal, a països com Turquia, Bangladesh, China, Pakistan, Mèxic i Camboia.
Pensem que des d’una administració
compromesa amb l’ecologia i la sostenibilitat no es pot encimbellar
una peça de roba que per molts és un exemple paradigmàtic de la
industria de la moda més contaminant i esclavitzant. I encara més,
no hauria de fomentar-ne un consum massiu com el que hem vist el
passat cap de setmana als carrers de la nostra ciutat.
Volem un
ajuntament sostenible, ecològic i del costat de la seva gent que
visibilitzi i recolzi, amb tots els recursos possibles, les
alternatives de consum tèxtil sostenible que ja existeixen a la
nostra ciutat.
Puntadas
Tóxicas
informe de Greenpeace sobre l'ús de substàncies químiques
perilloses en la indústria tèxtil
Distressing
Denim: At what cost to the environment (en anglès, publicat pel
grup activista EcoMalasya des de Malàssia, un dels principals països
productors de Denim).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada